El diari vermell de la Carlota

El "Diari vermell de la Carlota" està escrit per Gemma Lienas. És va publicar l'any 2004.

Aquest llibre va sobre una noia ,la Carlota, que coneix a un noi en Joan també anomenat Flanagan, i es posen d'acord en fer un llibre vermell, és a dir de sexe.
La Carlota comença a buscar informació de tot en general i van quedant em en Flanagan per anar escrivint junts el diari, i això que van tenir una aventura, la qual va anar bé per escriure quasi bé tot el diari.
Peró la Carlota té un problema, a l'estiu passat va estar surtin amb un noi, en Koert i ella n'estava enamorada però ara també ho estava den Flanagan.
Les amigues de la Carlota, li expliquen les seves preocupacions, els seus pors al sexe... i ella els va contestant i els va escrivint el diari.
En Marc , el seu germà vol tant si com no llegir el diari famós de la seva germana però ella no vol.
La Carlota i en Flanagan es discuteixen per culpa de la existència den Koert i ho deixen, al qual cosa la Carlota està decidida a tornar a Amsterdam per veure en Koert i estar tota la Setmana Santa amb ell.
En Marc l'ajuda a que pugui anar i la Carlota decideix ensenyar-li el diari la qual cosa en Marc no li agrada perquè ell aquells problemes no els pot tenir. La Carlota truca en Flanagan em l'excusa de abeure si ell avia seguit el diari i per demanar-li que si podien seguir com amics.

El Diari vermell de la Carlota, és un llibre fantàstic, on descobreixes moltes coses de la sexualitat, les malalties, preocupació...
és un llibre que des de el primer moment a l'últim et te enganxada.
El recomano al jovent, sobretot a les noies que tenen por de fer relacions sexuals amb la parella per por de agafar una malaltia o quedar-se embarassada i també a tothom er saber com funciona el nostre cos per dintre, quan estàs enamorada o confosa.

Enamorar-se

Una persona no escull a la persona a qui tens d’estimar si no el cor.
Quan t’enamores tot et canvia en el teu entorn, et sents feliç, somrius a cada minut quan penses amb aquella persona que per tu es el més bonic de tot ésser viu, et ronca la panxa quan parles amb ell o quan et passen una foto, comences a tremolar i no saps el perquè , desitjaries estar en el seu canto cada instant i parlar, riure, cridar, plorar, fer-ho tot junt amb ell.
Passar hores i hores junts besant-nos, abrasant-nos, dient-nos tot el que sentim quan el tenim davant . T’agradaria que mai, mai es perdés tot l’amor que hi ha entre els dos i que , sobretot, no contar quant temps estem si no quan ens estimem i la fidelitat que hi ha.
No sempre es bo enamorar-se, sobretot si tas enamorat d’un millor amic ,el qual no vol res amb tu o que li agrada una altre persona o simplement perquè no vol res serio. Et canvia , també una part , no rius, plores a cada moment, t’ofèn tot el que et diuen i desitjaries no haver-lo conegut , o simplement intentar oblidar-lo per no perdre l’amistat .

Afavor de la overtura de l'ocals d'ossi per menors.

Idea a defensar:
Tenir la necessitat de qui hi hagin locals, on els joves dentra 14 i 16 anys puguin estar-hi.
Arguments:
Entre aquestes edats, L'adolescència, és molt important tenir un lloc de trobada on poguer passar-s'ho bé el cap de setmana.
Exemples:
La discoteca UP & DOWN de Barna, ofereix en horari de tarda, per menors, la possibilitat de utilitzar l'espai garantit bona música, i la tranquil·litat que està proivit l'alcohol.
Conclusió:
Cada vegada més els nois i noies comencen a sortir més d'hora i no hi han locals adequats, això provoca que moltes vegades s'entri il·legalment en locals.

La Gioconda

La Gioconda o Mona Lisa és un dels quadres més famosos del món. Apareix en multituds de llibres, revistes, diaris i pel·lícules contínuament i és una de les obres que rep més visitants i més de 20.000 persones cada dia. El seu autor fou Leonardo Da Vinci, que va néixer a Itàlia el 1452 i va morir a França al 1519. Va ser considerat el millor pintor del renaixament. El seus quadres més importants van ser la Gioconda i L'ultim sopar. La Gioconda és una dona amb un estrany somriure i uns ulls misteriosos i ametllats. Té la cara arrodonida i plena. Les seves mans estan sobreposades, sembla que amaguin alguna cosa rera. Per el que sembla, està davant d'un quadre paisatgiste on hi ha un riu, un bosc i una esplanada. Aquest quadre es molt fosc però destaca la cara com si l'estiguess-in il·luminant. La seva principal característica és el "sfumatto", que consisteix en ombrejar l'obra i la qual sobte sobreposant fines capes de pintura molt delicades. La va inventar Leonardo Da Vinci i va ser molt utilitzada a la pintura del renaixament. Aquest quadre està exposat el museu de "Louvre"a París, sota grans mesures de seguretat i on és visitada contínuament.

La meva redacció auditiva

Som diumenge, estic a la meva habitació al costat de la finestra.
El tic- tac del rellotge em diu que van passant els minuts ràpids o lents. De sobte bub-bub! els crits del meu gos, que justament està a la dreta de la meva finestra, i que normalment no deixa de molestar. A vegades també m'havisa si be algú... brommm-brommm la moto d'en Gerard, un veí del poble que quant no sap que fer puja amb la moto fins a casa. Torno a sentir el tic-tac, i ara acompanyat d'un grup d'ocells piu-piu-piu, que pesats son.
Avui es un dia tranquil, hi ha poca gent per la montanya peró se sent la música de la fira de Sant Esteve bum-bum o ninu-ninu etc... en definitiva mai hi ha un dia silencios i si asobre estas a la muntanya ...
Me'n oblidava, de tant en tant sento la remor de la mare perlant amb la meva germana bla-bla-bla.

rosa

es de prova

TOTS SOM DIFERENTS, PERÒ CADASCÚ TÉ EL SEU QUÈ

El meu nom: em van posar aquest nom, perquè la meva besàvia es deia així i en aquells moments al meu pare i a la meva mare els feia molta il·lusió.

A mi el meu nom no m'agrada, és molt curt i per mi és molt antic, si em diguessin per canviar-lo me l'hauria de pensar molt bé, no m'agrada però als meus pares els va fer il·lusió l'hauré de respectar.

El meu nom es pot utilitzar per dues coses, una és com a color, un to clar, l'altre manera de veure Rosa és com a vegetal, sempre utilitzada per Sant Jordi.

Psicologia: El bo que tinc és que depèn dels dies puc ser molt divertida amb la gent, puc estar-me tot un dia fent "conyes" amb les amigues i amics, que sobretot tinguin gràcia. Però hi ha cops que canvio i em surt la cara B, i és el que no m'agrada de com sóc, que és el mal humor que de vegades trec amb la gent.

Sóc semblant a el D. Jekill i Mister Hyde.

Físic: Del meu físic, m'agraden els meus ulls; les meves diverses mirades, el color marró de suro,la forma que tenen, mai els canviaria per res. La cara és el que crec que tinc més maco.

El que no m'agrada del meu físic és que estic grassa, com un goril·la, tinc greix acumulat als malucs.